LA XARXA D'ABASTAMENT

Un cop tractada l'aigua cal distribuir-la a la població i als serveis públics de Figueres que la necessiten. La història de la distribució es remunta a l'any 1855, en què sorgeix la preocupació per garantir el subministrament en aquell moment.

Amb les obres realitzades la segona meitat de la dècada dels setanta es va aconseguir una extensió a tot el nucli urbà d'aleshores. Posteriorment, s'han condicionat les noves incorporacions del teixit urbà per aconseguir una xarxa ben dimensionada i amb materials de millor qualitat. Les instal·lacions les podem dividir en tres tipus diferents segons el seu ús:

• Transport: entre l'embassament de Boadella i la planta de tractament.
• Xarxa bàsica: canonades de gran diàmetre per conduir l'aigua dels dipòsits als diferents barris.
• Xarxa secundària: des d'on parteixen les escomeses dels abonats.

El servei es regula per diferents normatives entre les quals destaca el Reglament Municipal, document que acota les relacions entre l'abonat i el prestador del servei. També hi ha homologacions que regulen les connexions i les noves instal·lacions. 

Les principals eines de treball són els següents:

• Equips de camp que donen servei ininterromput, tots els dies de l'any, per al manteniment de la xarxa de transport i distribució. També s'encarreguen de les noves connexions al servei, afectacions i control de funcionament. Disposen de vehicles adaptats a les seves necessitats, materials i eines a "peu de rasa" i tècnics formats.
• Planificació: és l'eina que permet saber com han de ser les instal·lacions en el futur i poder adaptar les obres per millorar la xarxa, així com invertir millor els recursos disponibles.
• Atenció a l'usuari: s'encarrega de la part contractual, facturació, altes i baixes, estadística, cobrament i liquidació dels serveis i tributs, consultes i gestió del parc de comptadors.

No es tracta doncs de ser un simple mantenidor, sinó d'actuar amb la vista fixada en la qualitat, atenció, aprofitament de recursos i planificació de futur. 

ABASTAMENT D’AIGUA.

A la bona qualitat de l’aigua de consum que ja disposàvem, cal afegir-hi les millores progressives que han permès, entre altres coses, disminuir la quantitat de clor que s’afegeix a l’aigua i per tant, millorar el gust i evitar la formació de subproductes derivats.

Als gràfics adjunts es pot veure la disminució progressiva de la dosificació en ppm (parts per milió) de clor i la disminució de la terbolesa al llarg del temps amb la posada en servei d’una re cloració per la part més allunyada de la xarxa, diferents instal·lacions provisionals prèvies a l’ampliació de l’Estació d’Aigua Potable (ETAP) o la posada en servei de la desinfecció amb ozó de la nova ETAP. Aquest últim punt  situa definitivament els valors a uns nivells envejables que fa que l’aigua resultant sigui d’una qualitat equivalent a l’aigua embotellada.