Si agafem com a referència el llibre de Josep M. Bernils i Mach 100 anys d’electricitat a l’Alt Empordà (Hidroelèctrica de l’Empordà-Figueres, 1995), un dels principals motius que va impulsar la implantació de l’energia elèctrica a la ciutat de Figueres va ser la licitació de subhastes per a la realització de l’enllumenat públic, en competència directa amb les llanternes de gas.
La primera posada en marxa es va dur a terme l’11 de juliol de 1897, d’una forma més aviat experimental i amb uns resultats més aviat dubtosos. L’any 1903 s’inicia la implantació de l’enllumenat elèctric, que llavors ja competia en prestacions i economia amb el subministrament de gas.
La següent licitació de 1911 ja porta Figueres a tenir un total de 100 làmpades, ampliables a 125 en un període de 5 anys.
Progressivament, les demandes socials per a una major sensació de protecció ciutadana, així com el caràcter eminentment comercial de la població, fan que augmenti la demanda de la il·luminació nocturna en els espais públics.
Això ens porta fins avui, en què es disposa de prop de 8.000 punts de llum per a tota la població.
Evidentment, també la tecnologia de les fonts de llum ha evolucionat exponencialment des d’aquelles primeres èpoques “heroiques”, per la qual cosa és imprescindible regular les tipologies dels punts de llum a fi de millorar-ne l’eficiència energètica i els mètodes de manteniment.
Cal dir que el consum d’energia elèctrica de l’enllumenat públic representa una elevada despesa fixa per a les arques municipals, per la qual cosa és imprescindible vigilar el bon funcionament de les instal·lacions.
En aquest sentit, l’any 2010 l’Ajuntament de Figueres va aprovar el Pla Director per a l’Enllumenat Públic de Figueres, que marca les pautes d’implantació i modificació dels elements tècnics que conformen aquest servei.
